Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

REFLEXIONS PER COMPARTIR

emylse | 07 Juny, 2011 20:02

Quan vaig deixar la direcció d'EU, vaig creue que el més oportú i lleial amb l'organizació era no donar-li gaire propaganda a la meva dimissió com a co-coordinadora d'EU de Palma (que es va produir en bloc amb la candidata Nanda Caro, i amb el que compartia co-coordinació, Joan Miró), ni tampoc als motius. Era una època clarament pre-electoal, i malgrat vaig tenir molts desencontres polítics, ideològics i organitzatius que em van dur a la dimissió i no participació en la campanya, creia que l'organització en el seu conjunt, i l'afiliació que es creia el projecte, no es mereixia un debat obert en els termes que a continuació exposaré, a menys de dos mesos dels comicis.

La voluntat d'aquestes reflexions, no és més que la d'exposar els arguments que em dugueren a la dimissió fa uns mesos, i que em porten ara a la baixa del partit.

* * *

Després dels desastrosos resultats electorals, tant pel que fa a l'àmplia victòria de la dreta, com el retrocés de l'esquerra pens que, més enllà d'anàlisis en clau electoral (qui li ha llevat vots a qui, l'efecte de la dispersió de l'esquerra i de la dreta, de la Llei d'Hondt i de les escissions internes...), cal reflexionar sobre el perquè no hem estat capaços de construir una alternativa.

Esquerra Unida és un partit convencional. Un partit amb les estructures piramidals típiques de qualsevol altra organització política. Des del meu punt de vista, avui per avui és una força política gairebé exclusivament electoralista. La feina, l'acció i l'organització té l'únic objectiu d'aconseguir vots.

Esquerra Unida és una força política petita i poc implantada. Amb òrgans de direcció verticalitzats, poc operatius i allunyats de la base del partit. Té una manca d'organització participativa: una esquerra que es reclama alternativa no pot tenir uns òrgans de direcció tan rígids, centralistes, i pensats més per una organització molt nombrosa, que no pas per uns pocs cents d'afiliats en tot el conjunt de les Illes.

Hi ha un clar allunyament de la societat, i una manca de contacte i participació al teixit social, fet que fa impossible que sigui un espai polític atractiu, engrescador i il·lusionant per a la gent d'esquerres.

Hi ha una manca de renovació. Una força política alternativa no pot presentar al mateix candidat a diferents institucions durant més de 20 anys. Les grans figures, que tantes alegries ens donaren anys enrere, és hora que deixin pas (de veres) a la "renovació". I no, no basta que deixin a la "renovació" que surti a la foto, ni basta que la posin la primera de la foto. Cal més que mai, que alguna gent surti de la foto, que deixi pas a la renovació. I sobretot, que deixin de bon de veres de liderar i comandar el projecte.

Crec que és fa necessari construir una alternativa política, on tota aquella gent, que com jo, estam cansades que la dreta ens robi, de les polítiques neoliberals liderades pel PSOE, dels atacs continus (i els que ens esperen) contra el català, que estam decebudes i descontentes dels espais que ens ofereix la política tradicional, que estam cansades d'estructures organitzatives poc funcionals que no permeten que la gent es senti a gust, pugui organitzar-se i fer feina, sense que s'hagi de demanar permís al coordinardor interinsular, perquè convoqui una reunió de la presidència del interinsular, per convocar posteriorment el consell polític, i que el tema es tracti a la comissió política de Mallorca per després donar una resposta a l'assemblea municipal que ha fet la demanda. Malgrat sembli còmic, i propi del millor del germans Marx, aquestes són els tipus de dinàmiques internes amb les quals una es pot trobar amb facilitat. La rigidesa, el control i la por als canvis, crec que predominen de manera clara a EU.

EU fa temps que intenta refundar-se, reconstituir-se, renovar-se... Però no ho aconsegueix. A cada canvi, a cada intent d'avançar, d'obrir-se a la ciutadania, hi ha una reacció de control, d'amarratge, d'immobilisme, principalment per parts d'aquells que han tingut el control del partit gairebé tota la vida. No és cap secret que el darrer procés constituent d'EU a les Illes, no ha acabat amb gaire cosa més que amb una escissió, i algunes persones que es sumaren al projecte i que de bona voluntat es cregueren que realment es produïa un canvi. Però que tal canvi finalment no s'ha produït. Per no canviar, al final, no canviàrem ni el nom.

A EU ja no em sent a gust. La llunyania i discrepància política, juntament amb el camí que ha pres fa ja un temps EU (i també IU) ha fet que la meva militància al partit no tingui gaire sentit. La distància també ideològica ha fet que em sentís cada dia més fora de lloc. Un fet clar és la creixent espanyolització del partit, on, per exemple, hem passat de tenir el català com la llengua vehicular del partit, a una creixent castellanització de les comunicacions, disfressada de bilingüisme.

Personalment m'he cansat de pegar cops contra la paret. De lluitar per contribuir a construir una EU plural, oberta, amb estructures internes més flexibles i participatives. I d'intentar participar de dinàmiques diferents. No estic ressentida ni dolguda. Estic simplement cansada i decebuda. He discrepat de com s'estaven fent les coses, i he intentat aportar el meu granet d'arena al canvi. Però vist el fracàs de l'intent de canvi, necessit sortir del debat interioritzat d'EU que no ens duu enlloc.

No deix EU pels resultats electorals. Pens que els resultats obtinguts no és allò més greu que li passa a EU. Ni tampoc m'afiliï a cap altre partit. Però sí que pens que si no podem canviar els partits polítics tradicionals, hem de deixar-los per organitzar una altra cosa. Un espai que ofereixi una dinàmica diferent, una alternativa al sistema organitzant-nos, com no, de manera diferent al sistema. Perquè si no, mai el podrem combatre de manera eficient, mai serem cap alternativa.

Crec en la política. Però crec en una política de la gent i per a la gent. I no crec en els partits polítics rígids, controladors i que no són capaços de veure que a cada bugada perden un llençol.

Dels meus prop de nou anys de militància política a EU, em duc també molts bons moments, i molts bons amics i amigues. I des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones amb les que he compartit molts d'aquests moments, que m'han ajudat a créixer políticament i personalment, ja fos des de la discrepància o consonància política. A aquelles persones que vareu estar al meu costat i em vareu donar suport durant els anys que vaig ser coordinadora de Palma. I a EU també li dec la possibilitat que em va donar de poder treballar per una ciutat millor des de l'Ajuntament.

Malgrat avui per avui, no he trobat l'instrument polític que cerc, anticapitalista, ecologista, feminista, municipalista i catalanista, i que continuaré cercant, seguiré fent política, com ho fan cada dia molts de ciutadans i ciutadanes, des dels moviments socials i des del carrer, on ben segur em trobaré amb molta de la gent que participa del projecte que ara deix enrere. Perquè ara més que mai, sigui des d'on sigui, la gent d'esquerres, no ens podem quedar a casa.

 

LA COALICIÓ PSM-IV DEIXA ESPAI A L'ESQUERRA

emylse | 19 Febrer, 2011 13:21

La premsa d'ahir recollia les bases de l'acord entre Entesa i el PSM per reconstruir el nacionalisme mallorquí i anar plegats a les eleccions.

Així, PSM i Entesa aniran junts a les eleccions amb Iniciativaverds. Sembla que entre alguns sectors d'IV l'acord no ha caigut molt bé. Supòs que veure com el projecte s'escora clarament cap a la dreta no deu ser bo de pair per a alguns dels nostres excompanys.

No cal recordar amb detall per què Entesa romp amb el PSM, ni els flirtejos amb Unió Mallorquina. O que un dels seus dirigents més rellevants, Mateu Crespí, aconseguí fins i tot un lloc com a director gerent del Palau de Congressos gràcies a la seva vinculació amb UM.

El PSM a la fi va camí d'aconsseguir allò que es va proposar fa un anys i que no va assolir mitjançant el Bloc: refundar el nacionalisme progressista, refundar el PSM. Ara, a partir d'un moviment majestuós al millor estil “trilero” de s'Arenal, és l'amo del taulell, i Iniciativaverds l'ingenu estafat.... on està la bolleta?

Esper que els nostres amics d'Iniciativa sàpiguen dissimular bé la seva cara de pòquer per no sortir malament a la foto.

És poden fer acords post-electorals amb el centre o inclòs la dreta nacionalista, en base al programa i si la situació política i la ciutadania així ho reclama. Però consider una errada abocar projectes polítics sencers a les escombraries, renunciant de facto a l'esquerra alternativa que alguns volien representar.

Mentre, nosaltres, Esquerra Unida, continuarem essent una força política petita i humil, amb les nostres mancances i dificultats, però amb els principis de l'esquerra transformadora, alternativa i verda fermes, i amb la il·lusió del nostre electorat no defraudada.

I ja diuen allò de que d'un gran mal surt un gran bé. I aquesta coalició deixarà un espai electoral molt ample a la seva esquerra, que esper que sapiguem aprofitar bé.

FINA SANTIAGO NO ÉS DIPUTADA D'INICIATIVAVERDS

emylse | 16 Febrer, 2011 12:42

Des de que algunes i alguns dels nostres companys d'EU varen partir a formar una nova organització política es podria dir que públicament no m'havia manifestat al respecte, o al menys, no més d'allò imprescindible, i fent una nul·la valoració política d'allò succeït.

Malgrat fa ja prou mesos com per fer una valoració prou freda i política sobre el tema en qüestió, pensava que tampoc tenia gaire sentit continuar furgant en la ferida... Però ara que s'apropa la campanya electoral hi ha alguns comportaments que crec que estan fregant la retxa d'allò mínimament ètic.

Ho deia al títol d'aquest article: Fina Santiago no és diputada d'Iniciativaverds. Això que en principi hauria de semblar una qüestió òbvia, els nostres col·legues del PSM i Initivativaverds es dediquen a fer-ho confús i inclús a intentar “vendre” una altra cosa. És veritat que és complicat a vegades distingir quan un fa de secretari general o de portaveu del bloc, i que la situació de ruptura del Bloc complica més encara però... però bé, entre poc i massa la mesura passa. I la vergonya també, sobretot per impulsar nous partits polítics a partir del lloc on ha estat designada per EU en el marc d'una coalició.

Tots i cada un dels quatre diputats que va treure la coalició del Bloc per Mallorca, Biel Barceló, Miquel Àngel Llauger, Antoni Alorda i Fina Santiago són, lògicament, del Bloc per Mallorca (PSM-EU-EV-ERC), i Fina Santiago va ser designada directament per EU per estar allà on està. Però el que és encara més important, aquests diputats són de totes i cada una de les persones que feren possible aquella campanya electoral, de totes i cada una de les persones independents que feren del Bloc per Mallorca el seu projecte polític, i sobretot, aquests diputats són de tot l'electorat que va depositar en el Bloc per Mallorca la seva confiança i que feren possible que s'obtingessin aquells resultats electorals.

Per tant, i dit tot això, simplement vull mostrar la meva vergonya de veure com s'empra de manera tant descarada i electoral la feina de tantes i tantes persones per impulsar nous partits polítics. I es traeixi a la gent que posaren en el Bloc per Mallorca el seu vot, el seu temps, el seu esforç i les seves esperances. I es traeixi també a tota aquella militància d'EU que posà en Fina Santiago la seva il·lusió i confiança per sentir-se representada.

I aquí teniur, per mostra... una web:

http://www.psm-iniciativaverds.cat/muestranoticies.php?id=34

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/cumbre-politica-en-la-jaima-de-es-born.html

CARTA OBERTA

emylse | 22 Agost, 2010 10:12

 

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

En referència a les darreres notícies aparegudes als mitjans d'informació sobre la meva marxa de l'equip de l'Ajuntament vull posar en el vostre coneixement i de primera mà quines han estat les circumstàncies que han propiciat aquesta decisió.

En primer lloc vull fer un reconeixement als equips de Participació Ciutadana i de l'IMFOF, on he tingut l'oportunitat de fer feina d'ençà que varem començar a governar a Cort el 2007, perquè la cordialitat i el companyerisme han estat la tònica general. Una menció apart mereix el nostre company i regidor Eberhard Grosske qui ha dipositat en mi la seva confiança i que m'ha permès viure en primera persona l'experiència, sempre gratificant, de gestionar una part de l'Ajuntament per tal de servir a la ciutadania.

En segon lloc no vull perdre l'oportunitat d'aclarir-vos els motius subjacents d'aquesta decisió que és exclusivament per motius personals i que ja vaig exposar a la darrera reunió de la Comissió Política de Palma on es va acordar el canvi a l'Ajuntament, i la meva substitució pel company Alejandro Aparicio. D'ençà que vaig acabar els meus estudis de Magisteri m'he dedicat professionalment a la política, primerament com a secretària d'organització d'EU Mallorca i després a les àrees esmentades de l'Ajuntament de Palma. Dit d'una altra manera, encara no he pogut exercir pel què vocacionalment em vaig preparar. Una de les meves conviccions més profundes és que la política ha de ser un compromís i un sacrifici professional lligat a la confiança que una organització diposita a una persona durant certs períodes de temps, i no una professió per tota la vida a la que aferrar-se.

En tercer lloc vull reafirmar el meu compromís amb Esquerra Alternativa i Verda – Esquerra Unida ja que és la formació política amb la que més m'identific, negant així qualsevol especulació sobre la meva emigració a un altre partit o espai polític. Vull recordar que aquest compromís queda reflectit amb la meva reelecció, fa unes poques setmanes, com a coordinadora d'EAiV-EU a Palma, en aquest cas conjuntament amb en Joan Miró sota la figura de la co-coordinació. Una reelecció que, com vos deia abans, està subjecta al meu compromís amb EAiV-EU i també al compromís personal per fer possible tot allò que sigui necessari per apropar-nos a aquest altre món possible que somniem i que ara més que mai és tan necessari.

Cordialment, la vostra companya

Emylse Mas

Co-coordinadora d'Esquerra Alternativa i Verda -EU de Palma

 

PER UNA PALMA AMIGA DELS ANIMALS

emylse | 26 Maig, 2010 05:31

Dilluns es debatrà al Ple una moció presentada pel Bloc per Palma per declarar Palma Ciutat lliure de circs amb animals, com ja varem fer sense èxit l'intent de declarar “Palma, ciutat antitaurina”.

Des d'Esquerra Unida hem impulsat en diverses ocasions mesures i propostes d'aquest tipus. La relació dels humans vers als animals ha de canviar, i hem d'aconseguir desterrar totes aquelles pràctiques que no suposin respectar-los.

De igual manera, les administracions locals tenen la capacitat i el deure d'afavorir i potenciar conductes cíviques i de respecte de la ciutadania cap el nostre entorn naturals. I el respecte al medi ambient i a la natura també comporta el respecte a aquells éssers amb els que compartirm el planeta Terra.

Els animals al circ són amb massa freqüència, víctimes de maltractament, d'esforços desmesurats i espectacles violents. I les curses de bous són una rèmora de la barbàrie del passat. Respectar els animals, respectar la naturalesa i respectar les persones, és el futur.

Per una Palma lliure de circs amb animals, i per una Palma antitaurina.

1 2 3 ... 22 23 24  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS