Emylse. Bloc personal

Aquests dies estan succeint coses d'importància de cara a la situació institucional. Primer de tot, la exitosa manifestació d'ahir al Born, i segon, els suposats contactes de Nadal amb el PP que semblen no tenir gaire èxit.

Aquests dies també llegia a la premsa la suposada postura de la nostra organització (EU), i entre versions diferents del que deim i interessos perquè es "digui" una cosa i no l'altra, és difícil que la gent s'assabenti del que decidim des d'EU. A més, fa pocs dies llegia al bloc de Biel Barceló tota una reflexió sobre el tancament de la crisi institucional que, si bé en comparteixo gran part dels seus arguments i posicionaments, no em puc estar de fer, com a coordinadora d'Esquerra Unida de Palma, matisacions sobre el qüestionament que en fa d'EU-Palma.

Així que partint de l'article de Biel Barceló, intentaré fer una mica de memòria i de història perquè s'entengui el paper que ha jugat EU a aquests darrers mesos.

Biel Barceló diu al seu article:

"De tot el que s'ha dit, hi ha hagut una qüestió que m'ha preocupat, i que pot dificultar les relacions entre els socis en el futur. Ha estat la imatge que des del PSOE i el seu entorn s'ha volgut donar de que la culpa era tant de la corrupció d'UM com de la ingovernabilitat causada per l'altra soci (el Bloc). Una acusació falsa i totalment injusta, a la qual, però per desgràcia, l'actuació d'algun membre del Bloc (EU-Palma encapçalada per Eberhard Grosske), hi ha contribuït.El PSOE en totes aquestes crisis ha pretès erigir-se en el que dirimeix els conflictes creats pels seus socis que es barallen contínuament. En realitat, probablement amb l'excepció del que ha passat i està passant a Palma, les actuacions del PSOE han contribuït a dificultar les relacions en el sí del pacte."

Comencem doncs, amb una mica d'història i memòria...

Esquerra Unida és l'única força política de Balears que ha establert i impulsat un codi ètic, i que contempla tant responsabilitats penals, com mala gestió dels interessos públics i també fixa criteris d'honestedat en el comportament privat. Ho vàrem fer perquè necessitàvem un criteri clar a l'hora de demanar responsabilitats polítiques davant els casos de corrupció que estaven sorgint a les nostres Illes.

Així per exemple, el senyor Miquel Nadal va estar imputat durant molts mesos pel Cas Can Domenge sense que EU demanés la seva dimissió, ja que no estava en cap dels supòsits que contempla el nostre codi ètic.

Mentrestant com ja explicava a un post anterior el PSM de la mà del seu secretari general, posicionava al Bloc en consonància amb EU i els criteris establerts al seu codi ètic.

A març de 2009 Biel Barceló molt encertadament deia:

"El BLOC considera que la justícia ha d'arribar fins al final i ha d'esclarir totes les responsabilitats penals que es derivin d'aquests casos de presumpta corrupció. Paral.lelament, els implicats hauran d'assumir les responsabilitats polítiques corresponents: si les instàncies judicials (jutges i/o fiscals) hi adverteixen indicis de delicte, i s'hi formulen acusacions formals, el BLOC considerarà que els implicats hauran de dimitir o, en cas contrari, hauran de ser cessats. El Pacte de Govern ha d'enviar un missatge de contundència davant l'allau de casos de corrupció que afecten diferents polítics de Balears.."

Amb aquesta tesi, EU no va demanar la dimissió de Miquel Nadal (tal i com determina el seu codi ètic) fins que la jutgessa d'instrucció va dictar un auto en el que aprecia en l'actuació de Miquel Nadal indicis de la comissió de tres delictes i que remet el cas al TSJB.

El PSOE, per suposat, ha estat mirant cap a una altra banda tot aquest temps.

En un moment donat però, Miquel Nadal condiciona la seva dimissió a que un jutge li imposi "mesures cautelars". I a partir d'aquí, sembla que sorgeix al Pacte una espècie "d'acord" per esquivar la qüestió de la dimissió de Nadal, i a partir de llavors tot el Pacte (a excepció d'EU) s'apunta a les "mesures cautelars".

El PSM, que tan clar semblava que ho tenia a principis d'any, canvia el discurs, i torna enrere en les seves posicions, ara Biel Barceló (juntament amb el PSOE) també diu que són necessàries les "mesures cautelars".

Només un apunt sobre les mesures cautelars perquè ens adonem de la tonteria que significa recorre a elles com a criteri per a l'assumpció de responsabilitats: Les mesures cautelars tenen a veure amb coses tals com la possible existència d'indemnitzacions o risc de fuga, però no amb la solidesa dels indicis de la comissió de delictes. I el més important, una persona pot ser condemnada per corrupció sense que s'hagin dictat contra ella mesures cautelars.

Explicada la tonteria, continuem amb la història i la memòria...

Mentre el PSOE mantenia sobre aquest assumpte una posició ferma (encara que fos sobre la tonteria de les mesures cautelars), el PSM (i arrossegant amb ell al Bloc, donat que tenen el portaveu del Parlament que és el seu secretari general, i com és lògic, es fa fàcil la confusió) es movia envant i enrere (com el ball aquell de la yenka).

I per tant des de setembre més o menys que a algun "lumbreras" se li ocorr el tema de les "mesures cautelars", els diferents portaveus del PSM i del Bloc (exceptuant el del Bloc per Palma), han recorregut en multitud d'ocasions a les mesures cautelars, com a excusa fantàstica per no tocar a Miquel Nadal.

De tant en tant, algú tornava enrere (ja sabeu, la yenka és el que té), i per exemple, Biel Barceló deia a octubre "Si una persona és acusada de corrupció per un jutge, ha de dimitir, encara que no hi hagi mesures cautelars".

Però com deia, en multitud d'ocasions Biel Barceló i companys del seu partit, Alorda, Mascaró... s'han cansat de dir que per exigir dimissions s'ha d'esperar a les mesures cautelars.

El més al·lucinant de tot: les declaracions de la portaveu del Bloc al Consell de Mallorca, i presidenta del PSM, Joana Lluïsa Marcaró, tres dies abans de que el propi Miquel Nadal dimitís:

"La dirigente nacionalista no pidió la dimisión de Miquel Nadal, puesto que confió en que él mismo abandone el cargo si los tribunales adoptan medidas cautelares sobre su persona"

Així, amb aquest panorama, Esquerra Unida, per ser coherent amb el seu codi ètic, ha hagut d'entar en contradicció amb totes les forces polítiques d'aquesta comunitat, incloses la resta de partits del Bloc.

Esquerra Unida, ha tingut tots aquests mesos una indiscutible posició de coherència respecte al tema de la corrupció, malgrat que això ens hagi suposat desgastament intern i extern.

I els mitjans de comunicació amb l'escalfament d'altres partits poden dir que això és cosa de Grosske, que si Grosske vs Nadal i conveniències per l'estil. L'objectiu estava clar, desmerèixer ("ningunear") a EU, negar-li el seu caràcter de partit que pren les decisions col·lectivament i presentar-la com una gàbia de personalismes.... I això en definitiva és el que ha fet Biel Barceló al seu article.

Per això, vull remarcar que tot el que ha fet EU i els seus membres es fruit d'un debat col·lectiu i transparent, això ho teniu a totes les resolucions que s'han anat fet des dels òrgans d'EU.

Per tant, la política duita a terme els darrers mesos per EU, no és res més que la coherència en solitari duna força política modesta, que no té l'apropament ni simpatia de cap mitjà de comunicació, però que sí té un bagatge de lluita contra la corrupció, i que sap decidir a tots els seus òrgans de direcció el que toca, a Permanents o a Presidències, a Assemblees o a Comissions Polítiques.

Els propis Joves d'EU s'han quedat tots sols, i probablement també sorpresos, davant la incomprensible actuació de la resta de joventuts del Bloc. Si fa un any el Bloc Jove va protagonitzar un acte acordonant simbòlicament la seu del PP pel tema de la corrupció, fa un mes els Joves d'EU es quedaven tots sols fent un acte similar davant la seu d'UM. Enhorabona des d'aquí a tots ells i elles per la seva valentia i coherència.

Així doncs, EU s'havia declarat "incompatible" amb Nadal (i amb qualsevol altre que es trobés en una situació judicial tan avançada com ell). L'operació Maquillatge ens va ajudar molt amb la resolució d'aquesta incompatibiliat. I l'operació Maquillatge també sembla que va ajudar a que dintre del PSIB-PSOE agafés força la posició rupturista amb UM. I així, era el propi Nadal el que dimitia de Conseller.

Ara ens queda a l'Ajuntament, és obvi que no és el mateix que "aguantar-lo" de Conseller. Miquel Nadal no està a l'equip de Govern de Cort.

Des d'EU però, continuam pensant que no podem mantenir una relació de normalitat amb el Grup Municipal d'UM, donat que en Nadal, no només en forma part, sinó que a més a més, n'és el portaveu.

Ja veurem com acaba tota aquesta pel·lícula.

Esperem que la gent que ahir es manifestà no s'aturi i que la propera vegada siguin molts més.

Esperem també que el codi ètic famós del Govern s'arribi a redactar en algun moment, i que no sigui, com diuen els experts, paper banyat.

I esperm també, que Biel Barceló i companyia deixin la yenka per uns altres.

Amb aquest títol trobareu l'article d'opinió que vaig escriure fa uns quants dies i que Tribuna Mallorca publicà ahir. Per a qui interessi, aquí el trobareu.

El grup municipal d'Unió Mallorquina ha trencat avui al Ple de l'Ajuntament les "regles del joc" del pacte de governabilitat al permetre amb la seva abstenció que prosperàs una esmena del PP als pressuposts de Cort de 2010 que demanava la supressió de dos càrrecs d'un àrea gestionada pel Bloc per Palma.

La regidora d'UM Cristina Cerdó ha estat l'encarregada d'iniciar la relliscada que ha culminat amb l'abstenció del seu grup a la votació. Cerdó ha demanat la paraula no per debatre o opinar sobre el contingut de l'esmena presentada pel PP, sinó per donar la seva opinió sobre el fet de la manifestació de càrrecs públics al salo de plens, per declara-se després lleial al pacte i a l'equip de govern... i que per tant no votarien a favor de l'esmena del PP, només s'abstindrien.

És evident que la situació judicial del senyor Nadal, ja no només ens posa nirviosos als que creiem en la transparència de les institucions i la honestedat en la gestió, sinó també a la pròpia UM, que enlloc de fer dimitir el seu regidor, que pel que sembla va malbaratar 30 milions d'euros de les arques públiques, es dedica a fer el paperot de botar-se les "regles de joc", i trencar un acord de pressuposts de l'equip de govern.

És indignant que persones a les que un jutge ha dit que hi ha indicis de delicte en la seva gestió, en el cas de Nadal se li acusa de malversació, falsedat documental i prevaricació, continuïn a aquestes alçades asseguts al seu escó de regidor i com a Conseller de Turisme. O que la regidora del PP, Marina Sans, després de ser demostrat que va ficar mà al calaix i va pagar-se viatges privats amb doblers públics... continuï asseguda al seu escó de regidora, o que el senyor Rafa Durán, també regidor del PP, implicat al cas Palma Arena, amb una fiança de 15.000 d'euros, continuï també al seu escó com si res passàs...

Tot això és el que hauria de preocupar als partits del Consistori, i especialment als partits que formen part de l'equip de govern i que estan recolzats pel Sr. Nadal. I no pas si càrrecs es manifesten en contra de la corrupció....

Afortunadament, passi el que passi, des d'EU, continuarem manifestant-mos contra la corrupció, denunciant el malbaratament de doblers públics, i exigint la dimissió de les persones implicades en casos de corrupció.

Avui el diari El Mundo em dedica un editorial per acusar-me de dues coses:

Primer, de cobrar un "sueldo millonario" a l'Ajuntament de Palma.

I segon, de participar a un acte contra la corrupció al plenari d'ahir a l'Ajuntament.

Davant això, només vull fer uns quants comentaris:

1r: Que estic molt contenta de què El Mundo em dediqui ja un editorial. Això vol dir que sóc més important d'allò que em pensava.

2n: També estic contenta de què aquest editorial sigui en contra. Això vol dir que vaig pel bon camí.

3r: Que el meu sou net sigui d'uns 1.500 euros mensuals (sou més baix del que tindria com a mestra que sóc) pens que és una quantitat difícil de lligar amb un "sueldo millonario" .

4t: Respecte a la segona acusació, em declar absolutament culpable. Estic orgullosa de manifestar-me en contra dels corruptes, i ho continuaré fent siguin amics o adversaris, d'un partit aliè o del meu propi. Ara i fins la resta dels meus dies, des de l'activitat de partit o des de la meva condició de ciutadana crítica.

Despús-ahir es donava a conèixer la sentència del Jutjat nº1 de Toledo, que imposava una multa de 3.600 euros a cinc regidors d'IU de Seseña, entre els que es troba el batle, i una indemnització conjunta de 15.000 euros més les costes del judici, per calúmnies contra el constructor Francisco Hernando, "El Pocero". Des d'IU es recorrerà aquesta sentència.

La veritat es que és decepcionant veure com la justícia castiga a aquells que, com els companys de Toledo, lluiten contra els plans especuladors de personatges com "El Pocero", i defensen l'interès públic i la transparència per damunt dels interessos privats.

Mentre els grans partits (o no tan grans) miren de justificar els casos de corrupció dels seus càrrecs públics, mentre uns esperen a la sentència, altres a les mesures cautelars, altres esperen que les manilles li quedin bé a la foto, altres simplement esperen que no els enxampin quan continuen pispant doblers a la ciutadania... a nosaltres, se'ns condemna a pagar excessives multes per suposades calúmnies a especuladors sense escrúpols, per lluitar en definitiva, contra la corrupció. Senzillament esperpèntic.