Emylse. Bloc personal

Avui matí he llegit un article d'opinió molt curiós al DM, i que m'ha fet donar-li un parell de voltes. De fet, l'horabaixa he anat a prendre un cafè amb una amiga, i m'ha dit: avui he llegit un article d'opinió molt bó que es deia "Proletarias del amor". M'ha fet molta gràcia que a totes dues ens hagués cridat l'atenció.

Vos recoman òbviament la lectura de l'article de Mercè Marrero i aquí vos ho enllaç.

Al marge de que ens poguem sentir més o menys identificades amb l'article, està molt bé la visió que té la gent de les relacions personals. Els tòpics o no de com lliguen homes i dones. Vos deix aquí un troçet de l'article.

Las proletarias del amor somos un grupo de mujeres que siempre tenemos que dar el primer paso, enviar el primer mensaje, hacer la primera llamada, soltar el primer piropo, proponer la primera cita, lanzarnos para conseguir el primer beso y, todo eso, sin ocupar el primer puesto de ninguna lista de cautivadoras irresistibles. "Me das un poco de miedo porque creo estar delante de Agustina", le dijo él después de una discusión sobre cuestiones políticas. "¿Agustina?", dudó ella. "Agustina de Aragón. La que disparó un cañón sobre las tropas francesas. Soy un franchute cualquiera en tu valiente vida. No estoy a la altura ni de tu inteligencia ni de tu ironía. Lo siento", y colgó el teléfono. "Vaya", se dijo ella a sí misma "Y yo que pensaba que esto era el principio de una buena amistad". (Article complet) 

Aquest cap de setmana hem tingut el plaer de tenir per aquí a Juan Carlos Monedero, professor titular de Ciències Polítiques de la Complutense, i que durant els darrers anys ha estat assessor de Chávez a Veneçuela.

Varem xerrar molt de Veneçuela, de la realitat política llatinoamericana, de política. Va estar molt bé.

A continuació vos deix aquí un vídeo d'un troç del programa de "360 Grados" d'Antena 3 de fa un parell de mesos. Una absoluta vergonya manipulada i que val la pena veure si no el vareu veure en el seu moment. És increïble sentir a Pilar Rahola amb uns posicionaments propis de la dreta més rància. En fi, un espectacle. Al professor Monedero li hauríem de donar un premi només pel fet d'aguantar tanta distorsió i tanta mentida sense aixecar-se de la cadira i anar-se'n.

Quan veus coses així, te n'adones de la importància dels mitjans de comunicació, com manipulen i són capaços de posar-se d'acord, siguin del "PP" o del "PSOE" en contar la mateixa mentida.

Nota: aquí trobareu tot el programa sencer.