Emylse. Bloc personal

Avui llegia, per recomanació d'un amic, un article a El País molt interessant sobre la precarietat juvenil a Itàlia.

A Itàlia hi ha més contractes temporals que fixos i tenen els sous més baixos de l'euro-zona. Itàlia sembla estar capdavantera en la precarietat juvenil però no estem gaire lluny molt altres estats europeus com ara Espanya.

La nostra és una generació desencantada, allunyada de la política, amb un gran munt de títols, i per a qui el creixement econòmic d'Espanya els darrers anys no ha suposat més que un treball precari i mal pagat.

Ara ja es poc començar a xerrar de cinc-centseuristes i sis-centseuristes, joves llicenciats, amb idiomes, una pila de cursets, posgraus i màsters, que no es poden permetre un habitatge digne, amb sort gasten la meitat del seu sou en un pis compartit, que no poden estalviar, ni viatjar, viuen al dia...

I ara diuen que el precariat serà decisiu a les eleccions italianes... On hauria de ser decisiu és a les polítiques que es facin.

En definitiva, un article per a la reflexió.