Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

EL DRET A LA INFORMACIÓ I EL QUE NO ÉS INTERÈS OBJECTIU PER AL PÚBLIC

emylse | 16 Març, 2009 14:45

A ningú se li escapa que fa ja una bona temporada que Eberhard Grosske és objectiu indiscriminat a l’actualitat de les Illes, es xerra d’ell de manera continuada, tingui o no tingui a veure el tema amb ell o amb el que fa.

 

És veritat que Grosske és una persona influent, que a l’oposició no es mossegava la llengua mai, i que en la gestió pren decisions arriscades, amb la convicció de que els poders públics estan al servei de la ciutadania, i amb la humilitat de saber que des de la gestió o la oposició també es poden cometre equivocacions.

Tot el que fan els càrrecs públics, els polítics, ha de poder ser criticat, i la crítica pot ser tan contundent com sigui necessària.

Compaginar el dret a la informació amb el dret a la privacitat és complicat, i sempre hi haurà conflicte. Sembla que no hi ha cap dret fonamental absolut entre la informació i la privacitat. I en aquest cas, el que s’ha de veure és el que és interès objectiu per al públic.

Està clar que els personatges públics tenen molt poc dret a la seva intimitat, i és un fet bastant assumit per tothom. Malgrat la línia entre lo públic i lo privat no està clarament definida, el sentit comú i el bon periodisme és el que ens hauria de fer discernir entre lo què és interès per al públic, del que no ho és.

Ahir llegia a www.mallorcadiario.com un article que es titulava “Grosske la lía en Santa María”, en la que el periodista (Joan Barceló) contava una anècdota quotidiana en que Eberhard Grosske s’havia deixat sense posar el fre de mà.

En definitiva, l’article no crec que atempti contra la seva dignitat ni res, tot el contrari, és obvi que es tracta d’una persona molt corrent, i que es deixa el fre de mà sense posar, com ens ha passat a tots alguna vegada. El fet està en veure com un polític pot ser jutjat, observat i perseguit mediàticament fins al punt de que s’escrigui si va més o menys despentinat o si el diumenge duu xandal.

És bastant probable que Grosske ni hagi llegit aquest article, i si ho ha llegit, no crec que li importi gaire. Però feis un exercici d'imaginació: passau aquest aquest article a televisió, imaginau-vos-ho amb imatges, el “ui ui ui...” de fons típic del Tomate, i ja tenim al polític ficat per un dia en el cos de la Pantoja (de manera figurada, per suposat).

SI LA CAÇA ÉS MEDI AMBIENT EL CANIBALISME ÉS GASTRONOMIA

emylse | 11 Març, 2009 21:12

Aquest passat cap de setmana és va dur a terme a Pollença la IX Diada del Caçador.

Sembla que la caça està d'actualitat, fa unes setmanes el que és ara ex Ministre de Justícia practicava la caça i a més de manera il·legal. Segur que més d'un degué pensar com jo, que hauria d'haver dimitit per caçar i no per “amb qui” caçava.

El cas que es que ja és la IX Diada del Caçador que es realitza, una diada on el Consell inverteixmés de 100.000 euros en dos dies de promocionar una activitat que practica el 3% de la població de l'illa.

No és d'estranyar a més, que els nostres companys de Pollença estiguin especialment molests amb la Diada, ja que es va celebrar a Pollença, municipi declarat recentment “amic dels animals”... el tema sembla una broma.

Ecologistas en Acción va posar en marxa una campanya creant un Registre de No Caçadors, varen iniciar l'acció a rel del succeït amb el Ministre, rebutjant la seva conducta com a caçador i considerant que tots el polítics i càrrecs administratius haurien de donar exemple de civisme i de rebuig del maltractament animal, comprometent-se públicament a no practicar la caça.

No es pot entendre que un Ministre doni mostres de que és un aficionat entusiasta a divertir-se matant animals indefensos per plaer, ni que una administració pública com el Consell Mallorca amb la col·laboració d'Ajuntaments (sobretot els que són “amics dels animals”) promocionin i financin diades d'aquest tipus.

Vos convid a participar de la campanya d'Ecologistas en Acción i a enregistrar-vos com a No Caçadors.

 

Llama la atención el "Llama la atención"

emylse | 09 Març, 2009 13:25

Una de les seccions que em sembla més entretinguda i divertida del DM és la de "Llama la atención", és curiosa i original. Però avui crida l'atenció el "Llama la atención":

Llama la tención que DM no recuerde que Grosske está en Mali (pese a haber publicado ellos mismo la noticia) y se pregunten por qué no dice nada sobre Son Espases.

NOTA: No passeu pena, demà torna i segur que opinarà sobre el tema. 

I CONCURS DE TASQUES DOMÈSTIQUES

emylse | 06 Març, 2009 13:24

Joves d'Esquerra Unida organitza demà dissabte el I Concurs de tasques domèstiques (Plaça Major de Palma a les 11h), amb la voluntat de visibilitzar la feina domèstica i convidar al repartiment equitatiu de les tasques a la llar.

 

L'ús diferent que fan de temps dones i homes és una de les discriminacions de gènere més invisibilitzades. Les dones dediquen tres vegades més temps a les tasques domèstiques que els homes.

 

Avui a més, sortir una notícia interessant a la premsa sobre les dificultats de les dones a l'hora de desenvolupar la seva carrera professionals. Això ho veiem amb l'estudi específic que s'ha fet de l'Ajuntament de Palma, i on les dades evidencien aquesta situació:

  • El 94% del personal amb ingressos entre 10.000 i 20.000 euros són dones.:
  • El 84% de les hores extraordinàries les realitzen els homes.
  • 3 de cada 4 funcionaris/es de carrera són homes.
  • Malgrat l'estabilitat i la seguretat al lloc de feina, a data d'avui ni un sol funcionari ha demanat excedència per fer-se càrrec dels fills o filles. Totes són sol·licitades per dones, igual que la reducció de jornada per fer més feina a la llar o tenir cura dels infants o persones depenents..
Amb aquestes dades és evident que hi ha obstacles que limiten i suposen una desaventatge en el desenvolupament professional de les dones.

PREMIOS LIMONADA

emylse | 04 Març, 2009 17:14

Sorprendentemente ayer me encontré un mensaje en el blog en el que Don Ricardo me decía que tenía una limonada que recoger en Moscú. Él me ha seleccionado para el premio limonada.

Primero de todo, os dejo aquí las bases del concurso:

  • Poner el logo en el post o en el blog.

  • Nominar al menos a otros 10 blogs que muestren actitud y/o gratitud.

  • Asegurarse de enlazar bien a los nominados en el mensaje.

  • Hacerles saber que han recibido este premio mediante un comentario en su blog.

  • Esparcir amor y no olvidarse de enlazar a quien te premió.


Así que sin más, ahí van mis nominaciones:

  • A sueldo de Moscú: porque es el maestro de la política virtual y una visita diaria obligada.

  • Urxella: porque es uno de los blogs más activos de Balearweb y porque son el ejemplo de cómo se puede hacer política efectiva también desde internet.

  • Grosske: porque tiene el mérito de conseguir que su blog se lea más que cualquier web de Esquerra Unida o cualquier otro partido de Baleares, y de que sea más citado que sus propios comunicados de prensa.

  • Enchufe: porque sus artículos son muy interesantes y nunca se le escapa ninguna tontería.

  • Viramundeando: ella no lo sabe porque nunca le he escrito nada, pero le leo mucho y muy recomendable

  • David Cid: él tampoco creo que lo sepa, pero también le sigo mucho.

  • Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid: le hago visitas asiduamente, y desde que somos compis de clase más.

  • La Corrala: para que no me riña diciendo que no actualizo mi blog y venga más por Palma.

  • Replicant. Bloc d'abril: porque siempre está bien llevarte bien con tu jefe y espero hacer puntos nominándole.

  • Buscando la frase perfecta: porque mientras sigue intentando encontrarla es un buen blog para perderse.

  • La web de Alex: para ver si se anima y escribe un poquito más, que se empieza a parecer a mi. 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS