Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

REFLEXIONS PER COMPARTIR

emylse | 07 Juny, 2011 20:02

Quan vaig deixar la direcció d'EU, vaig creue que el més oportú i lleial amb l'organizació era no donar-li gaire propaganda a la meva dimissió com a co-coordinadora d'EU de Palma (que es va produir en bloc amb la candidata Nanda Caro, i amb el que compartia co-coordinació, Joan Miró), ni tampoc als motius. Era una època clarament pre-electoal, i malgrat vaig tenir molts desencontres polítics, ideològics i organitzatius que em van dur a la dimissió i no participació en la campanya, creia que l'organització en el seu conjunt, i l'afiliació que es creia el projecte, no es mereixia un debat obert en els termes que a continuació exposaré, a menys de dos mesos dels comicis.

La voluntat d'aquestes reflexions, no és més que la d'exposar els arguments que em dugueren a la dimissió fa uns mesos, i que em porten ara a la baixa del partit.

* * *

Després dels desastrosos resultats electorals, tant pel que fa a l'àmplia victòria de la dreta, com el retrocés de l'esquerra pens que, més enllà d'anàlisis en clau electoral (qui li ha llevat vots a qui, l'efecte de la dispersió de l'esquerra i de la dreta, de la Llei d'Hondt i de les escissions internes...), cal reflexionar sobre el perquè no hem estat capaços de construir una alternativa.

Esquerra Unida és un partit convencional. Un partit amb les estructures piramidals típiques de qualsevol altra organització política. Des del meu punt de vista, avui per avui és una força política gairebé exclusivament electoralista. La feina, l'acció i l'organització té l'únic objectiu d'aconseguir vots.

Esquerra Unida és una força política petita i poc implantada. Amb òrgans de direcció verticalitzats, poc operatius i allunyats de la base del partit. Té una manca d'organització participativa: una esquerra que es reclama alternativa no pot tenir uns òrgans de direcció tan rígids, centralistes, i pensats més per una organització molt nombrosa, que no pas per uns pocs cents d'afiliats en tot el conjunt de les Illes.

Hi ha un clar allunyament de la societat, i una manca de contacte i participació al teixit social, fet que fa impossible que sigui un espai polític atractiu, engrescador i il·lusionant per a la gent d'esquerres.

Hi ha una manca de renovació. Una força política alternativa no pot presentar al mateix candidat a diferents institucions durant més de 20 anys. Les grans figures, que tantes alegries ens donaren anys enrere, és hora que deixin pas (de veres) a la "renovació". I no, no basta que deixin a la "renovació" que surti a la foto, ni basta que la posin la primera de la foto. Cal més que mai, que alguna gent surti de la foto, que deixi pas a la renovació. I sobretot, que deixin de bon de veres de liderar i comandar el projecte.

Crec que és fa necessari construir una alternativa política, on tota aquella gent, que com jo, estam cansades que la dreta ens robi, de les polítiques neoliberals liderades pel PSOE, dels atacs continus (i els que ens esperen) contra el català, que estam decebudes i descontentes dels espais que ens ofereix la política tradicional, que estam cansades d'estructures organitzatives poc funcionals que no permeten que la gent es senti a gust, pugui organitzar-se i fer feina, sense que s'hagi de demanar permís al coordinardor interinsular, perquè convoqui una reunió de la presidència del interinsular, per convocar posteriorment el consell polític, i que el tema es tracti a la comissió política de Mallorca per després donar una resposta a l'assemblea municipal que ha fet la demanda. Malgrat sembli còmic, i propi del millor del germans Marx, aquestes són els tipus de dinàmiques internes amb les quals una es pot trobar amb facilitat. La rigidesa, el control i la por als canvis, crec que predominen de manera clara a EU.

EU fa temps que intenta refundar-se, reconstituir-se, renovar-se... Però no ho aconsegueix. A cada canvi, a cada intent d'avançar, d'obrir-se a la ciutadania, hi ha una reacció de control, d'amarratge, d'immobilisme, principalment per parts d'aquells que han tingut el control del partit gairebé tota la vida. No és cap secret que el darrer procés constituent d'EU a les Illes, no ha acabat amb gaire cosa més que amb una escissió, i algunes persones que es sumaren al projecte i que de bona voluntat es cregueren que realment es produïa un canvi. Però que tal canvi finalment no s'ha produït. Per no canviar, al final, no canviàrem ni el nom.

A EU ja no em sent a gust. La llunyania i discrepància política, juntament amb el camí que ha pres fa ja un temps EU (i també IU) ha fet que la meva militància al partit no tingui gaire sentit. La distància també ideològica ha fet que em sentís cada dia més fora de lloc. Un fet clar és la creixent espanyolització del partit, on, per exemple, hem passat de tenir el català com la llengua vehicular del partit, a una creixent castellanització de les comunicacions, disfressada de bilingüisme.

Personalment m'he cansat de pegar cops contra la paret. De lluitar per contribuir a construir una EU plural, oberta, amb estructures internes més flexibles i participatives. I d'intentar participar de dinàmiques diferents. No estic ressentida ni dolguda. Estic simplement cansada i decebuda. He discrepat de com s'estaven fent les coses, i he intentat aportar el meu granet d'arena al canvi. Però vist el fracàs de l'intent de canvi, necessit sortir del debat interioritzat d'EU que no ens duu enlloc.

No deix EU pels resultats electorals. Pens que els resultats obtinguts no és allò més greu que li passa a EU. Ni tampoc m'afiliï a cap altre partit. Però sí que pens que si no podem canviar els partits polítics tradicionals, hem de deixar-los per organitzar una altra cosa. Un espai que ofereixi una dinàmica diferent, una alternativa al sistema organitzant-nos, com no, de manera diferent al sistema. Perquè si no, mai el podrem combatre de manera eficient, mai serem cap alternativa.

Crec en la política. Però crec en una política de la gent i per a la gent. I no crec en els partits polítics rígids, controladors i que no són capaços de veure que a cada bugada perden un llençol.

Dels meus prop de nou anys de militància política a EU, em duc també molts bons moments, i molts bons amics i amigues. I des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones amb les que he compartit molts d'aquests moments, que m'han ajudat a créixer políticament i personalment, ja fos des de la discrepància o consonància política. A aquelles persones que vareu estar al meu costat i em vareu donar suport durant els anys que vaig ser coordinadora de Palma. I a EU també li dec la possibilitat que em va donar de poder treballar per una ciutat millor des de l'Ajuntament.

Malgrat avui per avui, no he trobat l'instrument polític que cerc, anticapitalista, ecologista, feminista, municipalista i catalanista, i que continuaré cercant, seguiré fent política, com ho fan cada dia molts de ciutadans i ciutadanes, des dels moviments socials i des del carrer, on ben segur em trobaré amb molta de la gent que participa del projecte que ara deix enrere. Perquè ara més que mai, sigui des d'on sigui, la gent d'esquerres, no ens podem quedar a casa.

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS