Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

El precariat italià

emylse | 03 Abril, 2008 19:08

Avui llegia, per recomanació d'un amic, un article a El País molt interessant sobre la precarietat juvenil a Itàlia.

A Itàlia hi ha més contractes temporals que fixos i tenen els sous més baixos de l'euro-zona. Itàlia sembla estar capdavantera en la precarietat juvenil però no estem gaire lluny molt altres estats europeus com ara Espanya.

La nostra és una generació desencantada, allunyada de la política, amb un gran munt de títols, i per a qui el creixement econòmic d'Espanya els darrers anys no ha suposat més que un treball precari i mal pagat.

Ara ja es poc començar a xerrar de cinc-centseuristes i sis-centseuristes, joves llicenciats, amb idiomes, una pila de cursets, posgraus i màsters, que no es poden permetre un habitatge digne, amb sort gasten la meitat del seu sou en un pis compartit, que no poden estalviar, ni viatjar, viuen al dia...

I ara diuen que el precariat serà decisiu a les eleccions italianes... On hauria de ser decisiu és a les polítiques que es facin.

En definitiva, un article per a la reflexió.

Rosanna, licenciada en Psicología clínica, precaria doble por ser mujer. "A los 33 años comparto piso, no puedo tener hijos, viajar es una fantasía, sólo voy a Nápoles a ver a mis padres. Estoy rodeada de mediocridad, metida en la gran trampa del no pensamiento. Y todos son cómplices de esto: las mafias, la Iglesia, los empresarios, los políticos de la bella retórica"

 

IU: Refundación o muerte: Per a què?

emylse | 27 Març, 2008 21:37

Com tal vegada ja sapigueu aquest és el segon post sobre l'actual situació d'IU. El primer va començar com un per què refundación o muerte, i aquest segon, va encaminat a reflexionar sobre què volem, per fer quina cosa.

A l'anterior post hi ha hagut comentaris i opinions de tot tipus que també m'han fet repensar algunes coses, des de que era una dramàtica (això és un poc veritat, ja vos vaig advertir era conscient que el títol era tremendista), que no es tracta de ser anti-PP, que a pesar de una renovació o refundació difícilment hi haurà un espai polític significatiu per aquesta força, que es tracta d'educar en el difícil camí de la democràcia sana i equilibrada, que hem de veure en ICV i en EB el nostre referent, etc.

Crec que és difícil definir o explicar el per a què, sense que s'assembli excessivament al que és o al que pretén representar IU.

Resumidament, que sigui una força:

  • Que il·lusioni.

  • Que representi l'espai polític de l'esquerra alternativa, transformadora.

  • Amb vocació unitària, que sigui capaç d'aglutinar la veu de la societat organitzada.

  • Radicalment democràtica.

  • Sense por per arribar a acords, per pactar, però també sense por a enfrontar-se, a les institucions i al carrer.

  • Que sigui sobirana en el seu territori, però que sigui capaç de crear espais de encontre, coordinació i projecte polític comú a nivell estatal, a través de una relació federalista.

  • Diferent en la seva forma de fer política, allunyada de les maneres dels partits convencionals.

El darrer punt, crec que és el que ens diferenciaria més de l'actual IU que, malgrat la intencionalitat en apropar de veritat la política a la ciutadania, en ser un moviment polític i social, en fer política d'una altra manera, generalment no ho hem aconseguit.

El més difícil serà tenir una opinió més o menys aclarida sobre com podem aconseguir fer-ho, pensar en noves maneres de comunicar? En tornar a la política de cafè, del boca a boca? Política al carrer? Optimitzar la nostra tasca institucional per visibilitzar la utilitat? No ho sé... li haurem de donar un parell de voltes.
 

Pensàveu que ho havíeu vist tot?

emylse | 26 Març, 2008 12:51

Si no ens bastava cobrar un 35% menys per fer la mateixa feina que els homes, ara resulta que si decideixes dur calçons enlloc de falda cobraràs 30 euros menys al mes! O al menys això és el que els hi ha passat a unes infermeres de la Clínica de San Rafael de Cadis.

Segur que als infermers no els obliguen a anar amb calçons curts i molt menys a dur falda.

Podreu veure la notícia aquí.

Amb el tema del vestuari i els uniformes tant a feines com a esports encara es produeixen pràctiques sexistes. Un altre exemple és l’obligació que tenen les dones al volei platja a anar amb biquini o banyador i top, i no poden dur calçons o camisetes com els homes. 

En fi, que a vegades debats com el del vel i lo que suposa de discriminació cap a la dona, tapen altres debats similars, com la de la dona occidental en l'obligatorietat de dur d'alguna indumentària. 

IU: Refundación o muerte: Per què?

emylse | 24 Març, 2008 13:16

Aquestes darreres setmanes he estat bastant absent a la blogosfera, no he escrit al meu bloc, i he llegit poc els dels altres. Però, després de llegir els darrers articles de n'Eberhard titulats “Refundar IU” o dels companys d'Urxella sobre el futur d'Esquerra Unida, he sentit la necessitat de compartir idees i explicar també les meves impressions.

Per començar, me disculpareu, però m'he permès el luxe de ser una mica tremendista amb el títol.

L'actual situació d'Izquierda Unida hauria de servir-nos per apreciar com els marges polítics en que ens hem anat movent els darrers temps han quedat obsolets.

Ens trobam amb una IU que no és capaç de diferenciar-se prou del partit socialista, que ha jugat massa a ser un poc més que el PSOE. La manca d'un projecte clar que defineixi la nostra proposta política i la invisibilitat dels trets fonamentals amb que es defineix la nostra organització ens ha anat debilitant a nivell intern i conseqüentment extern.

El “más izquierda” (lema de campanya electoral d'IU a nivell Federal), diu molt d'aquesta realitat d'incapacitat per ser alguna cosa més que més d'esquerres que el PSOE.

Refundació per què?

Perquè l'esquerra necessita maneres diferents de fer política per poder retrobar-se de nou en el mapa polític i social actual.

Perquè hi ha un espai polític, social, electoral per a l'esquerra alternativa, transformadora i verda, que ni els sectors més esquerrans del PSOE poden aspirar a representar.

Aquí ve lo de “refundación o muerte”. Perquè o bé som capaços de representar veritablement l'esquerra alternativa, tenir una identitat pròpia, una manera de fer política diferenciadora de la resta de partits, o la nostra trajectòria de pèrdua d'espai polític, electoral i social continuarà.

Afortunadament, pens que hi ha un ampli consens en que és necessari una refundació del projecte, un repensament, un nou impuls, o com es li vulgui dir. En el “per què”, tal vegada ja hi hagi una mica més de discussió, i en qualsevol cas, pens que el major disens es produirà amb el “per a què”.

Però no passa res, tenim temps per repensar-ho tot: "Via fora, que tot està per fer i tot és possible".

 

Luís García Montero y Marisol Ramírez

emylse | 06 Març, 2008 15:52

 http://www.marisolramirez.com/

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS