Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

UN VÍDEO PER A LA REFLEXIÓ

emylse | 14 Setembre, 2009 07:33

A continuació vos deix un vídeo sobre la polèmica del ‘botellot’ realitzat el 2006 per Joves d’EU de Valladolid. És un bon element per a reflexionar.

EL CONSUM D’ALCOHOL AL CARRER I LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC

emylse | 08 Setembre, 2009 11:28

L’excessiu protagonisme que tenen l’alcohol i altres drogues a l’oci juvenil fa temps que preocupen als poders públics i a les autoritats sanitàries. Malgrat això, les seves actuacions es solen limitar a campanyes destinades més a descoratjar que a educar o a aportar alternatives d’oci.

L’anomenat ‘botellot’ és una activitat estesa per moltes ciutats, i sobre els problemes que sol comportar també s’han implementat moltes polítiques diferents. Entre totes, hi ha tres línies d’actuació molt clares i diferenciades:

Les prohibicionistes. Que suposen habitualment la creació de normatives i ordenances que prohibeixen beure al carrer, les anomenades “lleis antibotellot”. El resultat és que a la majoria de ciutats on s’han implementat han fracassat.

Madrid per exemple va ser la primera ciutat en introduir la llei antibotellot al 2002. El resultat és que ni la joventut la compleix, ni els cossos de seguretat de l’estat la fan complir. I ha suposat simplement que la gent jove s’ha desplaçat dels llocs molt concorreguts als carrers propers.

El mateix està passant a Capdepera, on l’any passat es va aprovar l’ordenança que prohibia beure al carrer, i que òbviament continua sense solucionar els problemes del ‘botellot’. Només serveix per jugar a conillons entre la policia i la gent jove, qüestió que a més pot acabar suposant un incentiu pel jovent pel fet de “jugar” a transgredir una norma.

Permissivitat a llocs concrets (o els “botellonòdroms”). Altres institucions han optat per permetre el ‘botellot’ a determinades zones de la ciutat, habitualment allunyades del nucli urbà i que no molesti als veïnats, però que a moltes ciutat no són espais fàcils de trobar.

Aquestes eviten en principi les molèsties als veïnats, però naturalitzen el pitjor de la pràctica del ‘botellot’: la permissivitat en els renous i en la brutícia, amb el que això suposa de manca d’educació cívica i despesa de neteja pel consistori, a més de suposar una manca de llibertat en l’ús de l’espai públic.

El ‘botellot’ com un ús més de l’espai públic i compliment de les ordenances municipals existents. Aquesta tercera opció és poc aplicada a la majoria de ciutats però que, si s’apliquessin evitarien la majoria dels problemes que comporta el ‘botellot’.

Hem de partir de la realitat de que el consum de l’alcohol al carrer està generalitzant un discurs hipòcrita i carregat d’una doble moral que distingeix entre l’alcohol consumit als bars, discoteques o terrasses i l’alcohol consumit al banc del passeig o la plaça.

Els problemes concrets que comporta el beure al carrer no tenen a veure amb la salut pública (en qualsevol cas, no més que el fet de beure a casa teva, a una discoteca o a una terrassa): són el renou i la brutícia. 

En el cas de Palma, un dels llocs on es sol concentrar més gent per beure al carrer és al Passeig Marítim, on el problema més important que suposa és de neteja. Sembla que bastaria doncs amb el fet d’habilitar més contenidors, banys públics, fer una campanya de coneixement entre el jovent que allà es concentra de l’ordenança de renous i neteja, i posteriorment, aplicar-la. Aquesta no és una tasca fàcil, però segurament resoldríem el problema que comporta el ‘botellot’ i es deixarien d’anunciar mesures de desplaçament i acotament del problema, i començaríem a xerrar de solucions.

Aquestes qüestions tenen molt a veure també amb el debat de l’ús de l’espai públic i la seva privatització. Sembla que hi ha una opinió generalitzada a favor de la promulgació de terrasses a Palma, i per tant de la privatització de l’espai públic, suposadament per afavorir el dinamisme de la ciutat. Es veu amb benevolència i amb benefici social el fet de que la gent begui al carrer, això sí, a una terrassa i pagant 3 euros per una cervesa. En canvi, quan per exemple, la gent jove empra el passeig del Born per passar l’horabaixa, reunir-se, xerrar, etc. no està fora de queixes de veïnats, no sabem si els mateixos que aposten per posar-hi també terrasses al Born...

Des d’Esquerra Unida apostam, primer de tot, per un anàlisi real de les circumstàncies que dificulten la convivència de l’esbarjo juvenil amb el descans dels veïns i que dificulten el compliment de les normes bàsiques de convivència. I conseqüentment penalitzar exclusivament, aquells aspectes que realment resultin conflictius (fonamentalment renou i brutícia), i no aquells que no ho són.

No compartim per tant, la lògica de les mesures prohibicionistes, ni aquelles que suposin un acotament i per tant, una permissivitat de l’incompliment de les normes bàsiques de convivència. Creiem en l’espai públic com a símbol mateix de la ciutat, com a creador de ciutadania, com a territori de sociabilitat. I el fet de que la gent jove faci ús d’aquest espai públic com a lloc de trobada i d’esbarjo no controlat pels negocis, ha de ser motiu d’orgull, aconseguint però, que aquest ús no perjudiqui, ni a terceres persones ni a la ciutat en general.

FLAQUER HA DE DIMITIR

emylse | 04 Setembre, 2009 13:01

Ens trobam un altre pic davant una situació que requereix l’assumpció urgent de responsabilitats polítiques.

En l’evolució del cas Can Domenge, la petició per part de la jutgessa que instrueix el cas d’una fiança solidària de 38,5 milions d’euros al conseller Miquel Àngel Flaquer i portaveu d’UM al Consell de Mallorca, fan urgent l’assumpció de responsabilitats polítiques per part del sr. Flaquer. És a dir, la seva dimissió.

Igualment que fa uns dies recordava la petició de dimissió de Durán i que no era ni molt menys suficient la seva dimissió com a portaveu del seu grup, avui es fa evident la petició de dimissió del sr. Flaquer.

Cada dia que passa es posa de manifest el despropòsit i l’estafa que va suposar la legislatura passada pels ciutadans i ciutadanes de les Illes. La corrupció política té dos efectes negatius evidents: per una banda el prejudici obvi als interessos generals, però per altra banda també suposa el desprestigi de la política i l’allunyament progressiu de la gent envers el sistema polític i les seves institucions.

Aquest desprestigi i allunyament ajuden a la vegada als corruptes a camuflar-se amb el discurs de “tots els polítics són iguals”, és a dir amb una “classe política” globalment injuriada. Situació que a més comporta resignació i més allunyament per part de la ciutadania de la política... Una roda que fa que la corrupció faciliti la generació de més corrupció.

En definitiva, cal ser fermes i seriosos en el debat que genera la corrupció, en l’assumpció de responsabilitats polítiques i en la petició de dimissions. Vos deix aquí una resolució d’Esquerra Unida de les Illes Balears davant la corrupció política a les Illes Balears, on es tracta, entre d’altres coses els supòsits per a l’assumpció de responsabilitats polítiques i les reformes normatives que cal impulsar.

14_11_08 RESOLUCIO_EUIB DAVANT LA CORRUPCIO A LES ILLES BALEARS.doc

AVUI TOTHOM A LA BICICLETADA!

emylse | 03 Setembre, 2009 12:57

Avui, com cada primer dijous de mes, el col·lectiu Massa Crítica, organitza una bicicletada per reivindicar un lloc per a la bicicleta a la ciutat (a les 19.30h a la Plaça d’Espanya).

Ara que la nostra ciutat comença a deixar d’organitzar-se i reorganitzar-se en funció exclussivament de l’automòbil, que comença a ser una mica més democràtica, que es canvia la política de mobilitat que durant tant d’anys ha convertit el cotxe en el centre de l’univers a aquesta ciutat, és el moment de continuar recolzant un model de ciutat pensat per a les persones.

Per això, quan a la palestra mediàtica es confronten els dos models (o no, perquè sembla que tota la premsa juga al mateix “equip”), quan sembla que no es pot viure sense el cotxe, que les persones que utilitzem la bicicleta per als nostres desplaçaments habituals som una errada del sistema, és hora més que mai de reivindicar l’espai del transport alternatiu i sostenible.

Avui, tothom a la bicicletada! 

SOBRE ELS CARRILS-BICI

emylse | 31 Agost, 2009 07:56

Jo mai he estat “fan” dels carrils-bici. Pens que efectivament incentiva l’ús de la bicicleta, però que no basta per fer més segur l’ús de la bicicleta.

S’ha d’apostar de manera decidida per la integració de la bicicleta com un mitjà de transport més. Això implica implementar mesures paral·leles i complementàries a la construcció dels carrils bici que facin els desplaçaments en bicicleta més segurs també quan no es circula pel carril-bici (que és la immensa majoria de les vegades). Circular fora del carril bici continua essent un absolut gest de valentia, i el moment de transició quan es surt del carril bici per incorporar-se a la via és gairebé un suïcidi.

Algunes mesures com reduir la velocitat dels cotxes a certs carrers, fer una campanya de comportament tant dels conductors/es d’automòbils com dels usuaris de la bicicleta, facilitar el transport combinat (metro/tren – bicicleta), i en general pacificar el trànsit són mesures imprescindibles perquè els carrils bici no es converteixin en una anècdota mediàtica, o el que és pitjor, en una perillosa presa de pèl pels ciclistes.

A més d’això, fa uns mesos ja vaig suggerir altres mesures que no van directament adreçades a la circulació de bicicletes, però que també es fan d’allò més necessàries si volem que les bicicletes siguin un mitjà de transport a la nostra ciutat:

  • Aparcaments subterranis per a bicicletes: Els aparcaments de l'Ajuntament (SMAP), podrien tenir una reserva de llocs d'aparcament per a bicicletes. Això no suposaria gaire cost ni pèrdua per a l'Ajuntament, ja que amb dues places d'aparcament per a cotxes en tindríem moltíssimes per a bicicletes. I amb això, a més d'augmentar els aparcaments per a bicicletes a Ciutat, augmentaria en molt la seguretat.
  • Registre de bicis, voluntari i gratuït: Ciutats com Barcelona, Vitòria o Sevilla ja en tenen. Un registre de bicicletes permet que aquella persona que vulgui pugui enregistrar la seva bicicleta a l'Ajuntament apuntant el nombre de bastidor o un altre que es pugui aportar per part de l'Ajuntament. La bicicleta s'inclouria en un sistema informàtic que, en cas de pèrdua o robatori facilitaria la seva localització i per tant devolució.
  • Un tercer element clau i vertebrador d'iniciatives com les dues anterior seria la creació d'un Pla Director de Mobilitat Ciclista, o un Pla Director de Mobilitat Sostenible on es contemplés les mesures per a l'ús de la bicicleta a la ciutat.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 22 23 24  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS