Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

REFLEXIONS PER COMPARTIR

emylse | 07 Juny, 2011 20:02

Quan vaig deixar la direcció d'EU, vaig creue que el més oportú i lleial amb l'organizació era no donar-li gaire propaganda a la meva dimissió com a co-coordinadora d'EU de Palma (que es va produir en bloc amb la candidata Nanda Caro, i amb el que compartia co-coordinació, Joan Miró), ni tampoc als motius. Era una època clarament pre-electoal, i malgrat vaig tenir molts desencontres polítics, ideològics i organitzatius que em van dur a la dimissió i no participació en la campanya, creia que l'organització en el seu conjunt, i l'afiliació que es creia el projecte, no es mereixia un debat obert en els termes que a continuació exposaré, a menys de dos mesos dels comicis.

La voluntat d'aquestes reflexions, no és més que la d'exposar els arguments que em dugueren a la dimissió fa uns mesos, i que em porten ara a la baixa del partit.

* * *

Després dels desastrosos resultats electorals, tant pel que fa a l'àmplia victòria de la dreta, com el retrocés de l'esquerra pens que, més enllà d'anàlisis en clau electoral (qui li ha llevat vots a qui, l'efecte de la dispersió de l'esquerra i de la dreta, de la Llei d'Hondt i de les escissions internes...), cal reflexionar sobre el perquè no hem estat capaços de construir una alternativa.

Esquerra Unida és un partit convencional. Un partit amb les estructures piramidals típiques de qualsevol altra organització política. Des del meu punt de vista, avui per avui és una força política gairebé exclusivament electoralista. La feina, l'acció i l'organització té l'únic objectiu d'aconseguir vots.

Esquerra Unida és una força política petita i poc implantada. Amb òrgans de direcció verticalitzats, poc operatius i allunyats de la base del partit. Té una manca d'organització participativa: una esquerra que es reclama alternativa no pot tenir uns òrgans de direcció tan rígids, centralistes, i pensats més per una organització molt nombrosa, que no pas per uns pocs cents d'afiliats en tot el conjunt de les Illes.

Hi ha un clar allunyament de la societat, i una manca de contacte i participació al teixit social, fet que fa impossible que sigui un espai polític atractiu, engrescador i il·lusionant per a la gent d'esquerres.

Hi ha una manca de renovació. Una força política alternativa no pot presentar al mateix candidat a diferents institucions durant més de 20 anys. Les grans figures, que tantes alegries ens donaren anys enrere, és hora que deixin pas (de veres) a la "renovació". I no, no basta que deixin a la "renovació" que surti a la foto, ni basta que la posin la primera de la foto. Cal més que mai, que alguna gent surti de la foto, que deixi pas a la renovació. I sobretot, que deixin de bon de veres de liderar i comandar el projecte.

Crec que és fa necessari construir una alternativa política, on tota aquella gent, que com jo, estam cansades que la dreta ens robi, de les polítiques neoliberals liderades pel PSOE, dels atacs continus (i els que ens esperen) contra el català, que estam decebudes i descontentes dels espais que ens ofereix la política tradicional, que estam cansades d'estructures organitzatives poc funcionals que no permeten que la gent es senti a gust, pugui organitzar-se i fer feina, sense que s'hagi de demanar permís al coordinardor interinsular, perquè convoqui una reunió de la presidència del interinsular, per convocar posteriorment el consell polític, i que el tema es tracti a la comissió política de Mallorca per després donar una resposta a l'assemblea municipal que ha fet la demanda. Malgrat sembli còmic, i propi del millor del germans Marx, aquestes són els tipus de dinàmiques internes amb les quals una es pot trobar amb facilitat. La rigidesa, el control i la por als canvis, crec que predominen de manera clara a EU.

EU fa temps que intenta refundar-se, reconstituir-se, renovar-se... Però no ho aconsegueix. A cada canvi, a cada intent d'avançar, d'obrir-se a la ciutadania, hi ha una reacció de control, d'amarratge, d'immobilisme, principalment per parts d'aquells que han tingut el control del partit gairebé tota la vida. No és cap secret que el darrer procés constituent d'EU a les Illes, no ha acabat amb gaire cosa més que amb una escissió, i algunes persones que es sumaren al projecte i que de bona voluntat es cregueren que realment es produïa un canvi. Però que tal canvi finalment no s'ha produït. Per no canviar, al final, no canviàrem ni el nom.

A EU ja no em sent a gust. La llunyania i discrepància política, juntament amb el camí que ha pres fa ja un temps EU (i també IU) ha fet que la meva militància al partit no tingui gaire sentit. La distància també ideològica ha fet que em sentís cada dia més fora de lloc. Un fet clar és la creixent espanyolització del partit, on, per exemple, hem passat de tenir el català com la llengua vehicular del partit, a una creixent castellanització de les comunicacions, disfressada de bilingüisme.

Personalment m'he cansat de pegar cops contra la paret. De lluitar per contribuir a construir una EU plural, oberta, amb estructures internes més flexibles i participatives. I d'intentar participar de dinàmiques diferents. No estic ressentida ni dolguda. Estic simplement cansada i decebuda. He discrepat de com s'estaven fent les coses, i he intentat aportar el meu granet d'arena al canvi. Però vist el fracàs de l'intent de canvi, necessit sortir del debat interioritzat d'EU que no ens duu enlloc.

No deix EU pels resultats electorals. Pens que els resultats obtinguts no és allò més greu que li passa a EU. Ni tampoc m'afiliï a cap altre partit. Però sí que pens que si no podem canviar els partits polítics tradicionals, hem de deixar-los per organitzar una altra cosa. Un espai que ofereixi una dinàmica diferent, una alternativa al sistema organitzant-nos, com no, de manera diferent al sistema. Perquè si no, mai el podrem combatre de manera eficient, mai serem cap alternativa.

Crec en la política. Però crec en una política de la gent i per a la gent. I no crec en els partits polítics rígids, controladors i que no són capaços de veure que a cada bugada perden un llençol.

Dels meus prop de nou anys de militància política a EU, em duc també molts bons moments, i molts bons amics i amigues. I des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones amb les que he compartit molts d'aquests moments, que m'han ajudat a créixer políticament i personalment, ja fos des de la discrepància o consonància política. A aquelles persones que vareu estar al meu costat i em vareu donar suport durant els anys que vaig ser coordinadora de Palma. I a EU també li dec la possibilitat que em va donar de poder treballar per una ciutat millor des de l'Ajuntament.

Malgrat avui per avui, no he trobat l'instrument polític que cerc, anticapitalista, ecologista, feminista, municipalista i catalanista, i que continuaré cercant, seguiré fent política, com ho fan cada dia molts de ciutadans i ciutadanes, des dels moviments socials i des del carrer, on ben segur em trobaré amb molta de la gent que participa del projecte que ara deix enrere. Perquè ara més que mai, sigui des d'on sigui, la gent d'esquerres, no ens podem quedar a casa.

 

Comentaris

  1. Re: REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Vaja. Sembla com si miressis a les CUP. I pensar que fa uns anys deies que allò no podia funcionar... :-)

    un que mira | 07/06/2011, 20:25
  2. Toca mirar hacia adelante

    EU pierde un gran activo, por lo visto totalmente desaprovechado. Mal por ellos.

    La parte buena es que los ciudadanos, como movimiento social independiente de cualquier partido, ahora podremos disfrutar más de tu ayuda.

    Un abrazo enorme, Emy. Ánimo.

    PS: puede que nos veamos el 19 de Junio en la Plaza de España, o eso espero, al menos :-)

    Arturo | 08/06/2011, 08:25
  3. A un que mira

    Hola! Durant aquests anys a EU he tingut alguns encerts, però sobretot moltes errades, així que he après bastant.... :-)
    Salut!

    emylse | 08/06/2011, 08:30
  4. A Arturo

    Hola Arturo! Qué alegría saber de ti. Espero que nos veamos el 19, y si no, yo creo que ya es hora de que organicemos una cenita de grupo.
    Un abrazo!

    emylse | 08/06/2011, 08:40
  5. Re: REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Emylse, no saps com t'entenc. Els motius que exposes (que crec molt encertats) han provocat tot un seguit d'abandonaments de gent molt vàlida. Les "batalles" internes absorveixen tanta energia que si la dediquessin a obrir-se a l'exterior, la cosa els aniria millor. A nosaltres a Pollença ens ha anat prou bé en aquest sentit. Abandonar EU va ser tot un encert, tot i que algunes persones encara segueixen culpant-nos de desbaratar l'esquerra.

    Esper que no abandonis la política, que es pot fer (com tu dius) des de molts llocs diferents. És tracta de construir. I la veritat és que construir, després de tants anys de destruir-nos interiorment, és molt gratificant. Almenys que aquests anys t'hagin servit, com a jo, per aprendre com no s'han de fer les coses.

    Garci | 08/06/2011, 10:53
  6. Re: REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Comparteix la teva reflexió i em sent molt identificat amb els teus arguments. Estic segur que trobaràs la manera de canalitzar la teva feina política.
    Ànims, salut i alegria.

    Pepe García | 08/06/2011, 11:29
  7. Re: REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Querida Emylse, desde la discrepancia en la mayoría de los análisis y percepciones que expones, debo decirte que entiendo tu decisión dado que apreciando las cosas como las aprecias lo mejor es que tu gran valía como persona y como sujeto transformador de la sociedad las concentres donde puedas explotarlas al máximo... Así gana la sociedad, así ganamos todos.
    Me apena perderte como compañera de organización y estoy segura que nos volveremos a encontrar en la militancia, bien sea en los movimientos sociales o en una futura EU donde te sientas más cómoda.

    Si me necesitas ya sabes donde encontrarme...
    Besos.

    Aina Díaz | 08/06/2011, 19:28
  8. A Aina Díaz

    Gracias Aina, seguro que seguiremos siendo compañeras en muchos otros espacios y luchas.

    Un abrazo y seguimos en contacto

    emylse | 08/06/2011, 21:20
  9. a n'Emylse

    Allí on l'amor
    entra en combat,
    tot atac és de cor;
    cada retret, un tret.
    I en les nostres mirades
    l'impacte de les bales
    té el calibre de les llàgrimes.

    poeta | 09/06/2011, 13:58
  10. pregunta

    estimada, no hauríes d'anar retirant l'apartat "les meves organitzacions polítiques" al teu blog?

    poeta2 | 09/06/2011, 14:02
  11. A poeta2

    Ei poeta2, calma... temps al temps! I per cert, no sóc la teva estimada ;-)

    emylse | 09/06/2011, 14:47
  12. Re: REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Estimada emylse, somos muchos gentes de izquierda que nos identificamos con tu posicionamiento politico y queda claro que de seguir asi euib terminara por ser una fuerza politica testimonial, ojolá se rectifique en las formas de hacer politica y recuperemos nuestras señas de identidad,para bien de la clase trabajadora de nuestra comunidad, que necesita de una izquierda unida fuerte y renovada.

    polivalente | 12/06/2011, 21:12
  13. REFLEXIONS PER COMPARTIR

    Tot passa per alguna raó, l'aprenentatge. Ets i seràs una gran persona en qualsevol àmbit, ja ho has demostrat, has fet i faràs un gran treball en la nostra lluita social i política, amb un gran esforç personal, "dantesc" en certs moments. Segueix endavant per favor, gent com tu fa mancada per a seguir creient que un món, una societat mes justa és possible. T'estimo.

    Maiyen | 21/06/2011, 11:16
  14. A Maiyen

    Gràcies guapa!
    Una abraçada molt forta!

    Emylse | 21/06/2011, 14:26
  15. Emylse y el desencanto...

    De casi todos los que tenemos principios, conozco a Emylse, joven con talento, tenaz, inteligente, trabajadora, honesta.Por todo eso, se ha ido de IU. Mucho me temo, que se tendrá que marchar de los demás.
    Renovarse o dejar de existir, aunque no estés muerta. Ilusionada, esperaba, que una vez "acabada" la feroz dictadura, algo podría haber cambiado en este país. Ya escuchando los distintos mítines, lo que era ilusión, se quedó en un himpas, del que desgraciadamente, pronto salí, tuve que quedarme invalida, para padecer en carne propia, la falta total de democracia. Mientras, no podamos escoger a la persona o personas que nos puedan representar con dignidad, mientras que la justicia sea una ciénaga. Mientras que las prioridades, no sean la calidad en la enseñanza, Ídem en la sanidad, mantener la dignidad de anciano/as, nadie con dos dedos de frente, confiará en este batiburrillo, que a saber como acabará ()Hemos llegado a un punto de degeneración, que es imposible, poder decir, en este país, se siente la honestidad, la solidaridad, el talento, la igualdad y eso tan grande y hermoso, como lo es, la palabra LIBERTAD.Saludos, mí estimada Emylse, seguro que te acordarás de mí, si te digo, que a mí humilde casa, la llaman, Biblioteca. estudiaste con mí hija pequeña, de la que nada espero, y en la que tenia puestas todas mis esperanzas, hoy, quien, me acompaña, quien con generosidad, es mí luz, mí alegría, es nuestro hijo mayor, ese que nunca salio de marcha, el que no bebe alcohol, el que estudia por la loable ambición del saber, sin que la palabra dinero, esté presente, como nunca lo estuvo, cuando vivamos felices, servidora con el AMOR de su vida y ellos con un padre de los de verdad, todo sensibilidad, honestidad, melómano, estudiante tardío por su triste circunstancia. ¡No te rindas, sigue!
    ¡Quien pudiera tener hoy tú edad! ¡Nunca, digas, nunca más, porque si que con tenacidad se puede salir de este cenagal, llamado España!

    Aline Bach | 23/06/2012, 03:58
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS