Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

El precariat italià

emylse | 03 Abril, 2008 19:08

Avui llegia, per recomanació d'un amic, un article a El País molt interessant sobre la precarietat juvenil a Itàlia.

A Itàlia hi ha més contractes temporals que fixos i tenen els sous més baixos de l'euro-zona. Itàlia sembla estar capdavantera en la precarietat juvenil però no estem gaire lluny molt altres estats europeus com ara Espanya.

La nostra és una generació desencantada, allunyada de la política, amb un gran munt de títols, i per a qui el creixement econòmic d'Espanya els darrers anys no ha suposat més que un treball precari i mal pagat.

Ara ja es poc començar a xerrar de cinc-centseuristes i sis-centseuristes, joves llicenciats, amb idiomes, una pila de cursets, posgraus i màsters, que no es poden permetre un habitatge digne, amb sort gasten la meitat del seu sou en un pis compartit, que no poden estalviar, ni viatjar, viuen al dia...

I ara diuen que el precariat serà decisiu a les eleccions italianes... On hauria de ser decisiu és a les polítiques que es facin.

En definitiva, un article per a la reflexió.

Rosanna, licenciada en Psicología clínica, precaria doble por ser mujer. "A los 33 años comparto piso, no puedo tener hijos, viajar es una fantasía, sólo voy a Nápoles a ver a mis padres. Estoy rodeada de mediocridad, metida en la gran trampa del no pensamiento. Y todos son cómplices de esto: las mafias, la Iglesia, los empresarios, los políticos de la bella retórica"

 

Comentaris

  1. No hi ha dret!

    La veritat es que aquesa situació s'ha de canviar. Els joves hem de començar a fer una nova revolució.

    Alexandre Charles | 04/04/2008, 07:21
  2. Rifondazione en té culpa

    Alguns elements per a la valoració de les properes eleccions italianes i per a constatar la inexistència d'una esquerra institucional que faci honor als atributs de l'esquerra:

    El govern Prodi no ha qüestionat en absolut la Llei 30 sobre la flexibilitat del mercat de treball i, d'altra banda, aquesta llei va ser reconfirmada amb els acords de juliol i aplicada cada vegada més.

    El ministre de Treball, Césare Damiano, ha fet la proposta de reduir el valor de les hores extraordinàries i Walter Veltroni, lider i cap de llista del nou Partit Demòcrata (PD excomunista) a les eleccions d'abril vol combatre la precarietat oferint diners als empresaris.

    El ministre d'Educació, Giuseppe Fioroni, va augmentar el finançament públic per a les escoles particulars catòliques. En la passada llei pressupostària, les escoles privades van rebre mes de 100 milions d'euros i, per primera vegada, els finançaments van ser estesos a les escoles secundàries, i al mateix temps s'han retallat les despeses de l'escola pública que en aquest moment té una mitjana de 33 alumnes per aula.

    La ministra de Salut, Livia Turco no va retirar la Llei 40 i va ser còmplice del Vaticà quan va dificultar l'ús de la pildora abortiva RU486.

    Els diputats de l'actual Esquerra Arc de Sant Martí (Arcobaleno) formada per Refundació Comunista, Partit dels Comunistes Italians (PdCI), Verds i Sinistra Democratica (SD, dissidents dels Demòcrates d'Esquerra (ex-Partit Comunista Italià), sempre han votat a favor de la guerra: de la permanència de les missions militars en el Líban i en l'Afganistan, de l'increment de les despeses militars, de la ampliació de la base militar nord-americana en Vicenza.

    El govern Prodi, amb el vot favorable de Refundació Comunista, PdCI, Verds i SD, va aprovar mesures de persecució contra els estrangers. L'Esquerra Arc de Sant Martí (Arcobaleno) va votar a favor del "pacchetto sicurezza" [pacte de seguretat], una mesura creada per a reprimir als "rom" (romanesos) i altres ciutadans comunitaris.

    Rifondazione | 04/04/2008, 15:28
  3. Re: El precariat italià

    Lamentablement la tendència no sembla indicar una millora de la situació, el precariat comença a ser un concepte utilitzat i que permet reconèixer una classe social emergent en número però amb un futur molt descoratjador.

    Alguns amics que es mouen en ambients més aviat llibertaris estan cada vegada més convençuts que una alternativa de vida és l'okupació, no fer feina i viure sense convertir-se en un esclau. A mi em miren com un bitxo rar pel fet d'haver assumit les regles d'aquesta societat burgesa i ser un d'aquests esclaus que abominen. Jo crec que hi ha un camí en tant que via d'enmig, però no sé que fan els sindicats i els mateixos treballadors "tragant" d'aquesta manera tant vergonyosa.

    Salut (i per recomanació d'un amic, que també ho és teu, aquesta vegada m'identificaré)

    Komandant-pi | 05/04/2008, 19:15
  4. A Komandant-pi

    Jo també crec que hi ha via d'enmig, i tampoc entenc que fan els sindicats, firmant totes les reformes laborals que consoliden la precarització laboral, i els treballadors/es que s'ho empassen tot, imagin que són fruit del sistema social i educatiu que tenim, que ens atomitza cada vegada més, ens fa més individualistes, menys crítics, i en definitiva, més imbècils.
    (Respecte a la teva "identificació" veig que a tu -com al nostre amic- també t'agrada fer-te l'interessant.)

    emylse | 06/04/2008, 10:54
  5. Ovellisme

    el que passa és que molta gent pateix del síndrome de l'ovellisme.

    se't pixen damunt i et diuen que plou!

    els joves podrien recuperar una mica l'esperit reivindicatiu d'altres temps i els sindicats i determinats partit obrers i l'esglèsia i ...

    antiovellisme | 09/04/2008, 07:26
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS