Emylse. Bloc personal

La subcontractació de serveis públics, pràctica per desgràcia habitual a les administracions públiques, no puposa, com  moltes vegades ens volen fer creure, un estalvi per a l'administració (però sí al contrari, un enriquiment per a les empreses privades). A més, en aquests casos, solen perdre els de sempre, els treballadors i treballadores, que no poden aspirar a tenir una feina pública, malgrat estiguin desenvolupant un servei públic, amb contractes majoritàriament temporals, en pitjors condicions laborals, de jornada, etc. (que és el que passa per exemple amb el Servei d'Ajuda a Domicili).

La subcontractació o externalització de serveis públics facilita a les administracions desentendre's de qüestions laborals, evita la despesa de sous funcionarials o oferir determinades condicions laborals. Dit això, les administracions locals no haurien d'aprofitar la precarietat que ofereixen les empreses privades als seus treballadors i treballadores (condicions, òbviament, que el personal funcionari no acceptaria).

La situació del SAD n'és un bon exemple pràctic del que sol passar. Per una banda, tenim un contracte amb una durada determinada (fins el març de 2009) amb les empreses concessionàries. Aquest contracte va ser "guanyat" a través de concurrència pública per aquestes empreses.

Per una altra banda, aquestes empreses mantenen a les treballadores (majoritàriament dones) en unes condicions precàries. Davant les reivindicacions de millores per part de les treballadores, les empreses diuen que no podem fer front si l'Ajuntament no fa un augment salarial.

Davant aquest conflicte ens trobam que l'Ajuntament no pot modificar els contractes vigents per fer aquest augment.

I ara què? Aquest és el perillós món de les subcontractacions fetes de qualsevol manera.

Ara no queda altra que l'Ajuntament introdueixi les millores que s'estimin raonables a les contractes vigents, i que legalment sigui possible. I esperar a l'abril de l'any que ve per modificar les condicions que han de regular la nova contracta, assegurant per tant, unes condicions dignes per els treballadors i treballadores, així com mecanismes de control i seguiment.

A partir d'aquesta realitat, el que hauríem de reclamar amb contundència és més control en les subcontractacions i sobretot menys subcontractacions de serveis públics bàsics com per exemple, el Servei d'Ajuda a Domicili.

En definitiva, la subcontractació, externalitzaió i privatització, són la perdició dels serveis públics.