Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

EL DRET A LA INFORMACIÓ I EL QUE NO ÉS INTERÈS OBJECTIU PER AL PÚBLIC

emylse | 16 Març, 2009 14:45

A ningú se li escapa que fa ja una bona temporada que Eberhard Grosske és objectiu indiscriminat a l’actualitat de les Illes, es xerra d’ell de manera continuada, tingui o no tingui a veure el tema amb ell o amb el que fa.

 

És veritat que Grosske és una persona influent, que a l’oposició no es mossegava la llengua mai, i que en la gestió pren decisions arriscades, amb la convicció de que els poders públics estan al servei de la ciutadania, i amb la humilitat de saber que des de la gestió o la oposició també es poden cometre equivocacions.

Tot el que fan els càrrecs públics, els polítics, ha de poder ser criticat, i la crítica pot ser tan contundent com sigui necessària.

Compaginar el dret a la informació amb el dret a la privacitat és complicat, i sempre hi haurà conflicte. Sembla que no hi ha cap dret fonamental absolut entre la informació i la privacitat. I en aquest cas, el que s’ha de veure és el que és interès objectiu per al públic.

Està clar que els personatges públics tenen molt poc dret a la seva intimitat, i és un fet bastant assumit per tothom. Malgrat la línia entre lo públic i lo privat no està clarament definida, el sentit comú i el bon periodisme és el que ens hauria de fer discernir entre lo què és interès per al públic, del que no ho és.

Ahir llegia a www.mallorcadiario.com un article que es titulava “Grosske la lía en Santa María”, en la que el periodista (Joan Barceló) contava una anècdota quotidiana en que Eberhard Grosske s’havia deixat sense posar el fre de mà.

En definitiva, l’article no crec que atempti contra la seva dignitat ni res, tot el contrari, és obvi que es tracta d’una persona molt corrent, i que es deixa el fre de mà sense posar, com ens ha passat a tots alguna vegada. El fet està en veure com un polític pot ser jutjat, observat i perseguit mediàticament fins al punt de que s’escrigui si va més o menys despentinat o si el diumenge duu xandal.

És bastant probable que Grosske ni hagi llegit aquest article, i si ho ha llegit, no crec que li importi gaire. Però feis un exercici d'imaginació: passau aquest aquest article a televisió, imaginau-vos-ho amb imatges, el “ui ui ui...” de fons típic del Tomate, i ja tenim al polític ficat per un dia en el cos de la Pantoja (de manera figurada, per suposat).

Comentaris

  1. Campanya mediàtica

    De tot això en sabia molt en Goebels: ell era qui va inventar els principis d les modernes campanyes d publicitat, entre ells el d la "simplificació i d l'enemic únic" (individualitza l'adversari en un únic enemic). O el "principi d l'orquestració" (utilització d'un nombre petit d'idees repetides d forma incessant). En fi l'important es tenir les mateixes possibilitats d rèplica però millor encara, oferir als ciutadans una bona gestió en les institucions q depenen d nosaltres. Salutacions. Joan J. Prats

    Joan | 21/05/2009, 13:33
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS