Administrar

"No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" (Virginia Woolf)

EL CONSUM D’ALCOHOL AL CARRER I LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC

emylse | 08 Setembre, 2009 11:28

L’excessiu protagonisme que tenen l’alcohol i altres drogues a l’oci juvenil fa temps que preocupen als poders públics i a les autoritats sanitàries. Malgrat això, les seves actuacions es solen limitar a campanyes destinades més a descoratjar que a educar o a aportar alternatives d’oci.

L’anomenat ‘botellot’ és una activitat estesa per moltes ciutats, i sobre els problemes que sol comportar també s’han implementat moltes polítiques diferents. Entre totes, hi ha tres línies d’actuació molt clares i diferenciades:

Les prohibicionistes. Que suposen habitualment la creació de normatives i ordenances que prohibeixen beure al carrer, les anomenades “lleis antibotellot”. El resultat és que a la majoria de ciutats on s’han implementat han fracassat.

Madrid per exemple va ser la primera ciutat en introduir la llei antibotellot al 2002. El resultat és que ni la joventut la compleix, ni els cossos de seguretat de l’estat la fan complir. I ha suposat simplement que la gent jove s’ha desplaçat dels llocs molt concorreguts als carrers propers.

El mateix està passant a Capdepera, on l’any passat es va aprovar l’ordenança que prohibia beure al carrer, i que òbviament continua sense solucionar els problemes del ‘botellot’. Només serveix per jugar a conillons entre la policia i la gent jove, qüestió que a més pot acabar suposant un incentiu pel jovent pel fet de “jugar” a transgredir una norma.

Permissivitat a llocs concrets (o els “botellonòdroms”). Altres institucions han optat per permetre el ‘botellot’ a determinades zones de la ciutat, habitualment allunyades del nucli urbà i que no molesti als veïnats, però que a moltes ciutat no són espais fàcils de trobar.

Aquestes eviten en principi les molèsties als veïnats, però naturalitzen el pitjor de la pràctica del ‘botellot’: la permissivitat en els renous i en la brutícia, amb el que això suposa de manca d’educació cívica i despesa de neteja pel consistori, a més de suposar una manca de llibertat en l’ús de l’espai públic.

El ‘botellot’ com un ús més de l’espai públic i compliment de les ordenances municipals existents. Aquesta tercera opció és poc aplicada a la majoria de ciutats però que, si s’apliquessin evitarien la majoria dels problemes que comporta el ‘botellot’.

Hem de partir de la realitat de que el consum de l’alcohol al carrer està generalitzant un discurs hipòcrita i carregat d’una doble moral que distingeix entre l’alcohol consumit als bars, discoteques o terrasses i l’alcohol consumit al banc del passeig o la plaça.

Els problemes concrets que comporta el beure al carrer no tenen a veure amb la salut pública (en qualsevol cas, no més que el fet de beure a casa teva, a una discoteca o a una terrassa): són el renou i la brutícia. 

En el cas de Palma, un dels llocs on es sol concentrar més gent per beure al carrer és al Passeig Marítim, on el problema més important que suposa és de neteja. Sembla que bastaria doncs amb el fet d’habilitar més contenidors, banys públics, fer una campanya de coneixement entre el jovent que allà es concentra de l’ordenança de renous i neteja, i posteriorment, aplicar-la. Aquesta no és una tasca fàcil, però segurament resoldríem el problema que comporta el ‘botellot’ i es deixarien d’anunciar mesures de desplaçament i acotament del problema, i començaríem a xerrar de solucions.

Aquestes qüestions tenen molt a veure també amb el debat de l’ús de l’espai públic i la seva privatització. Sembla que hi ha una opinió generalitzada a favor de la promulgació de terrasses a Palma, i per tant de la privatització de l’espai públic, suposadament per afavorir el dinamisme de la ciutat. Es veu amb benevolència i amb benefici social el fet de que la gent begui al carrer, això sí, a una terrassa i pagant 3 euros per una cervesa. En canvi, quan per exemple, la gent jove empra el passeig del Born per passar l’horabaixa, reunir-se, xerrar, etc. no està fora de queixes de veïnats, no sabem si els mateixos que aposten per posar-hi també terrasses al Born...

Des d’Esquerra Unida apostam, primer de tot, per un anàlisi real de les circumstàncies que dificulten la convivència de l’esbarjo juvenil amb el descans dels veïns i que dificulten el compliment de les normes bàsiques de convivència. I conseqüentment penalitzar exclusivament, aquells aspectes que realment resultin conflictius (fonamentalment renou i brutícia), i no aquells que no ho són.

No compartim per tant, la lògica de les mesures prohibicionistes, ni aquelles que suposin un acotament i per tant, una permissivitat de l’incompliment de les normes bàsiques de convivència. Creiem en l’espai públic com a símbol mateix de la ciutat, com a creador de ciutadania, com a territori de sociabilitat. I el fet de que la gent jove faci ús d’aquest espai públic com a lloc de trobada i d’esbarjo no controlat pels negocis, ha de ser motiu d’orgull, aconseguint però, que aquest ús no perjudiqui, ni a terceres persones ni a la ciutat en general.

Comentaris

  1. excelente post!!

    no parara´n hasta que todo el espacio público sea una terraza continuada de los bares donde la cañana valga tres euros.

    Para el resto de la ciudad, solo queda espacio para el mueso urbano dedicado a los turistas y a los edificaciones de renombre internacional.

    Bienvenidos sean los turistas y los consumidores. ¿Ciudadanos para que?

    enchufe | 08/09/2009, 21:55
  2. L´utilització de l´espai públic

    Vivo muy cerca de una plaza pequeña y se juntan allí más de 15 jóvenes y no tan jóvenes.Hoy eran las 22.30 h y estaban tocando la guitarra,aparte de los gritos,suciedad normales de cada día a partir de las 20 h.
    Los vecinos hemos escrito cartas a mantenimiento para que deje menos bancos donde sentarse,la asociación de vecinos también,pero nadie nos hace caso.No sabemos por qué motivo no se van a otro parque
    o plaza más grande donde las casas no estén tan cerca y el ruido que hacen pase desapercibido.Cuando vino una persona de infraestructuras a visitar el barrio lo único que se le ocurrió decir es que ésto era un problema de convivencia,vale pero y saber eso qúe nos soluciona.Llevamos años y años así.Cuando no es una pandilla es otra.La policía viene alguna vez que otra pero no sirve absolutamente para nada.Me parece muy bien que se reunan y estén en un lugar público pero y los derechos de los que vivimos alrededor.Sólo tenemos
    derecho al pataleo y a los tranquilizantes.

    María | 09/09/2009, 21:08
  3. A María

    Precisament el que contes és el que intent explicar a l’article. L’utilització de l’espai públic per part de qualsevol persona o col•lectiu (siguin o no joves) no ha de perjudicar ni als veïnats ni a la ciutat en general.
    L’ajuntament de Palma té ordenances per a mantenir la convivència, i en el seu cas, protegir als veïnats.
    Precisament el que proposam des d’EU és que aquestes ordenances no quedin en paper banyat, és que es facin complir.
    Amb el que no estic gens d’acord és amb les mesures que proposa, com la de llevar bancs de la plaça. L’espai públic és un element bàsic de la vida urbana, és el que li dóna a la ciutat el sentit de col•lectiu, comunitat i convivència. No es pot resoldre un conflicte de convivència amb la desaparició de l’espai públic.

    emylse | 10/09/2009, 08:02
  4. Botellot i espais públics

    Ens deixem una línia d'actuació, que s'està deixant de banda des de fa temps, i que és l'educació. La majoria de les families han "delegat" l'educació a l'escola, i amb això ja donem la feina per feta.

    Menciones que el botellot no és un problema de salut pública, o almenys no més que veure a ca nostra. Jo crec que també és un problema de salut pública, i crec que contra els rampells prohibicionistes es podria imposar el seny, tan poc freqüent avui en dia. Es agosserat demanar que la gent és comporti al carrer almenys com ho farien a casa seva?

    Pel que fa als espais públics, entenc que les terrasses es fan responsables de la neteja de l'entorn. Qui se'n fa responsable al botellot? També entenc que les terrasses tenen el dret d'admissió reservat, podent deixar de servir a qualsevol client si troben que el seu objectiu és caure inconscient en coma etílic. Crec que obrir el debat enfrontant botellot amb terrasses és mig arriscat.

    Diem que si a la socialització, però busquem una manera que no inclogui beure fins a caure a terra. Diem si al lleure, però procuprem que no condueixin borratxos.

    I recordem que la llibertat d'uns acaba on comença la dels altres...

    The Laughing Man | 14/09/2009, 09:03
  5. A The Laughing Man

    Estic d'acord amb moltes coses que comentes.

    El problema de salut pública es troba com bé dius quan la gent (especialment el jovent) beu fins caure a terra, inconscient en coma etílic, etc. Però no ens hem d'enganar. I aquí és on està la qüestió. A les discoteques i pubs del Passeig Marítim (per exemple), la gent també cau a terra i s’excedeix en el consum d'alcohol. Jo no he vist a cap discoteca que es deixi de proporcionar alcohol a qualsevol gat que passa per la barra a demanar un altre cubata. Per combatre això no serveixen les “lleis antibotellot”, es requereix de la tasca de moltes administracions i agents implicats, des de l’educació a les escoles, al carrer, a la família, etc. Però aquí no es troba la problemàtica fonamental derivada del botellot, i diferenciada del que ocorr a les terrasses, bars o discoteques (malgrat l’ordenança de renous de vegades tampoc es compleix per alguns establiments... ).

    “Es agosserat demanar que la gent és comporti al carrer almenys com ho farien a casa seva?” “Pel que fa als espais públics, entenc que les terrasses es fan responsables de la neteja de l'entorn. Qui se'n fa responsable al botellot?”
    Nosaltres pensam que no es agosserat demanar el que dius, i per això el que proposam és fer complir les ordenances de civisme amb que ja compte l’Ajuntament de Palma (fonamentalment la de renous i netetja), ja que a la via pública qui es fa responsable del renou i la brutícia som tots. A que tothom sap que si té un ca s’ha de fer responsable de les brutors que genera? I si no ho fa, s’aplica l’ordenança i li claven una multa... Amb el botellot passa el mateix, tothom s’ha de fer responsable de la brutor que produeix, i si no és així, hi ha una ordenança que s’ha de fer complir. Com? Òbviament seria absurd anar el proper divendres a posar multes a tots els joves del Passeig Marítim. Però amb una campanya informativa durant algunes setmanes, intentant informar i que la gent conegui les ordenances que ens regeixen per a la correcta utilització de l’espai públic i les conseqüències que té no complir-les, llavors sí que es pot començar a aplicar les ordenances cíviques que té l’Ajuntament.

    Perquè com dius, la llibertat d’uns acaba on comença la dels altres, per això volem que es facin complir les ordenances ja existents, perquè el lleure i la utilització de l’espai públic no ha de perjudicar ni a terceres persones ni a la ciutat en general.

    emylse | 14/09/2009, 13:23
  6. seguim amb les ordenances

    Estic d'acord amb que s'apliquin les ordenances (de renou i neteja), i fins i tot (i diga'm estricte) que s'apliqui la llei. La que diu que és il.legal beure per sota dels 18 anys. Potser no posar multes als pares (encara que son responsables dels menors i convé que s'impliquin una mica en la seva educació) però si s'han de perseguir les activitats il.legals, de menors o no menors.

    I com diu avui un defensor del menor "En España se empieza a beber desde muy joven, los niños coquetean con el alcohol a los 12,3 años de media y eso es algo muy duro; tenemos que conseguir que el chaval entienda que el alcohol es una droga y que para divertirse no hace falta irse de botellón"

    Jo crec que és preocupant.

    The Laughing Man | 14/09/2009, 19:44
  7. A The Laughing Man

    Està clar que l'excessiu protagonisme de l'alcohol en l'oci juvenil és preocupant, i el consum d'alcohol per part de menors d'edat molt més.

    Però això no ens ha de fer tenir un discurs hipòcrita. El consum d'alcohol excessiu no només es dóna al botellot. Ens hauríem de preocupar molt també per la venda d'alcohol a menors a diversos establiments, així com a les anomenades "galas de tarde", i fins i tot als pubs, on no sempre es prohibeix l'entrada de menors...

    No preten fer apologia del 'botellot', però tampoc el vull criminalitzar (perquè no tothom beu fins caure a terra, i no tothom incompleix les normes de convivència).

    Del que sí vull fer apologia és del bon ús de l'espai públic. De recuperar el carrer .

    emylse | 15/09/2009, 08:22
  8. L´utilització de l´espai públic

    En ningún momento he pretendido que se quede la pequeña plaza de la que hablo sin bancos donde poder sentarse.Pero ya que es un lugar conflictivo y así como en otras plazas o paseos nunca hay nadie, en esta se juntan pandillas muy numerosas y para minimizar el impacto,la solución que se me ocurre es que como hay unos bancos que están juntos,que los dejaran separados, y de seis bancos se pasara a cinco,que a cuatro personas por banco hacen un total de 20 personas que se podrían sentar que creo que es
    más que suficiente.En la página web de la cadena Ser sale una noticia de Barcelona con medidas de urbanismo preventivo porque con medidas prácticas y tampoco no muy complicadas se debe intentar que disminuya el incivismo.

    María | 01/10/2009, 07:31
  9. A María

    Sí sí, te he entendido perfectamente, pero es que yo no estoy de acuerdo en ese tipo de intervenciones urbanísticas antisociales. Considero que los conflictos de convivencia deben resolverse de diferente manera, y con intervenciones sociales, no urbanísticas.
    Te recomiendo este vídeo, es una buena perspectiva de cómo el urbanismo "preventivo" se utiliza para "resolver" problemas sociales.
    www.youtube.com/watch?v=EEQCwoaJGCs

    emylse | 01/10/2009, 22:22
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS